Varietat lingüística geogràfica. Concepte de família lingüística
Varietat lingüística geogràfica
Totes les llengües tenen variants geogràfiques. Hi ha paraules que es diuen o es pronuncien diferent dins un mateix territori lingüístic. Les variants geogràfiques lingüístiques donen lloc als dialectes de la llengua.
Un dialecte és cadascuna de les diferents maneres de parlar una llengua a les diferents zones.
En català, la variació dialectal es divideix en dos grans grups:
- El bloc oriental, on trobem els dialectes: rossellonès, català central, balear i alguerès.
- El bloc occidental, on hi ha els dialectes: nord-occidental i valencià.
A més de les varietats dialectals, les llengües també disposen d’una varietat estàndard. L’estàndard és la manera de parlar i escriure la llengua que permet la intercomprensió dels parlants de les diferents zones lingüístiques.
Les llengües també tenen altres tipus de variants:
- Variants històriques: el català que es parla avui en dia no és el mateix que el que es feia servir fa un segle.
- Variants socials: els grups socials no parlen igual, per exemple no s’expressa de la mateixa manera un estudiant d’eso que el seu professor
- Variants funcionals o registres: la llengua també varia en funció del tipus de situació comunicativa (oral, escrita, formal, informal...).
Mapa dialectal de la llengua catalana
La família lingüística
Una família lingüística és un grup de llengües que estan emparentades històricament perquè deriven d’una mateixa llengua antiga, que amb el pas del temps va donar lloc a diferents dialectes, que es van anar diversificant tant fins al punt que van esdevenir llengües diferents.
Llengües romàniques són:
- Portuguès
- Gallec
- Asturlleonès
- Castellà
- Aragonès
- Català
- Occità
- Francès
- Retoromànic (romanx)
- Retoromànic (friülà)
- Italià
- Romanès
- Sard
- Cors
