La narrativa realista
Les narracions de caràcter realista, tal com indica el nom, ens fan arribar situacions i esdeveniments reals, o que ho podrien ser. aquest tipus de textos literaris prenen com a models els fets quotidians. Els seus personatges són gent normal i corrent que es mou per uns llocs i espais coneguts pel públic lector de l’època. La meta de l’escriptor és intentar reproduir la realitat que l’envolta. Tenen característiques com:
- L’obra és un mirall de la realitat.
- L’argument podria ser real des del principi fins al final. Hi ha, doncs, versemblança. per tant, no hi apareix cap element fantàstic o sobrenatural.
- Els personatges, amb la manera de parlar i d’actuar, reflecteixen la realitat social d’una època concreta.
- La descripció té molt pes dins de la narració i acostuma a ser molt detallada i exacta.
- Els temes són quotidians (polítics, socials, humans...).
Aquest subgènere va néixer el segle xix a frança de la mà de stendhal, flaubert o balzac.
