L'accentuació
En la parla, no pronunciem totes les síl·labes d’una paraula amb la mateixa intensitat. sempre n’hi ha una que sona més fort. És la síl·laba tònica.
de-sem-bre tí-mi-da im-pres-so-ra a-vi-a-ci-ó na-va-lla
Algunes d’aquestes síl·labes tòniques porten accent gràfic.Les paraules poden ser:
- Agudes: quan la síl·laba tònica és la darrera.
- Planes: quan la síl·laba tònica és la penúltima.
- Esdrúixoles: quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
En català tenim dos tipus d’accent:
- Obert o greu (`)
- Tancat o agut (´).
- La a porta sempre l’accent obert: càntir, exàmens...
- la i i la u sempre porten accent tancat: martí, algú, útil...
- la e i la o poden dur accent obert o accent tancat, segons si la pronúncia de la e i la o és oberta o tancada: cotó, això, també, perquè...
Les regles d’accentuació
- S’accentuen les paraules agudes que acaben en:
- a/as ciutadà, cabàs
- e/es/en alè, cafès, entén
- i/is/in arlequí, pedrís, berlín
- o /os carbó, repòs
- u/us algú, autobús
- S’accentuen les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions anteriors: dèbil córrer fàcil
- S’accentuen totes les paraules esdrúixoles: fàbrica ètica centímetre
- No s'accentuen les paraules agudes acabades en diftong: jersei canteu teniu
- Però les planes sí: cantàveu parlaríeu
- No porten accent gràfic els mots monosíl·labs, excepte els que han de dur accent diacrític
- També porten accent les paraules acabades en els sufixos:
- -ció: habitació, acció, sensació, prohibició...
- -ència: (només esdrúixoles): ciència, prudència, potència, independència, intel·ligència...
- -íem, -íeu (només la primera i segona persona del plural d’alguns verbs): havíem, havíeu, sabíem, sabíeu, cordaríem, cordaríeu...
