L'accent diacrític

L'accent diacrític

Els mots monosíl·labs en general no s’accentuen. 

Però n’hi ha alguns que sí que s’accentuen per diferenciar-se d’altres que s’escriuen igual: 

• més/mes (adverbi de quantitat / període de 30 dies) 
• nét/net (fill del fill / sense brutícia) 

Aquest tipus d’accent, doncs, s’anomena accent diacrític i serveix per diferenciar, per distingir dos mots amb la mateixa grafia o amb pronúncia igual o molt semblant:

         Porten accent diacrític                               No porten accent diacrític

• bé, béns (correcte; riquesa)                          be, bens (nom de lletra; xai) 
• déu (divinitat), i també adéu                          deu (del verb deure; nombre; font)
• és (del verb ser)                                              es (pronom)
• mà (extremitat)                                                ma (possessiu)
• més (de quantitat)                                           mes (les meves; part de l’any)  
• món (univers)                                                   mon (equivalent a el meu)
• pèl, pèls (cabell)                                              pel, pels (contracció de per + el i de per + els)
• què (interrogació)                                           que (conjunció; relatiu àton) 
• sé (del verb saber)                                          se (pronom feble)
• sí (afirmació)                                                    si (condició; nota musical) 
• són (del verb ser)                                            son (ganes de dormir; el seu)
• té (del verb tenir)                                             te (pronom feble; infusió; nom de la lletra)
• ús (utilització)                                                  us (pronom feble) 
• vós (tractament de cortesia)                         vos (pronom feble)