El conte i la novel·la
El conte és una narració breu i la trama gira al voltant d’una sola situació principal. es caracteritza per una força expressiva intensa, ja que en poc espai ha de concentrar tota la història. Tots els contes tenen un plantejament, un nus i el desenllaç, o, el que és el mateix, una presentació dels personatges, el problema que han de resoldre i el final, quan tot se soluciona.
La màxima expressió d’aquesta brevetat la trobem en els microcontes, que expliquen una història amb només dues o tres línies.
El gènere narratiu és l’evolució del poema èpic, que escrit en vers ens explicava les vivències d’un heroi. més endavant, a l’edat mitjana, es parlava de romanç, que narra les peripècies d’un cavaller i, sovint, també combinava el vers amb la prosa.
La novel·la, tal com la coneixem ara, fa uns cinc-cents anys que existeix. Una de les de les primeres novel·les modernes i, també, de les més reconegudes és el quixot, de miguel de cervantes.
Definim la novel·la com una narració llarga i complexa, situada en un espai i en un temps determinats, on apareixen uns personatges que viuen un seguit de circumstàncies i situacions. Del protagonista que, acompanyat d’altres personatges, com ara l’antagonista, s’ha d’enfrontar a una situació principal i a d’altres de secundàries. els personatges tenen temps d’evolucionar i créixer al llarg de la novel·la, és a dir, els personatges són rodons. L’estructura és plantejament – nus – desenllaç. És força habitual que les novel·les es divideixin en capítols ja que la seva extensió és major que la del conte.
