El nom
El nom o sustantiu és la categoria gramatical amb significat propi que designa realitats, tant concretes com abstractes.
Comuns designen qualsevol dels elements d’una mateixa classe. Taula, gat, riu, dona, país
Propis designen una realitat que els distingeix de la resta dels de la seva espècie. Llobregat, Anna, Rússia
-Els noms propis poden ser:
-Antropònims designen persones. Cecília, Francesc
-Topònims designen llocs. Sitges, Ebre
-Els noms comuns poden ser:
-Concrets designen realitats o objectes que es poden percebre pels sentits. Armari, flor, muntanya, botiga
-Abstractes designen realitats o objectes que no es poden percebre pels sentits. Alegria, tristor, dolor, llibertat,amor
-Comptables designen elements que es poden comptar. Bolígraf, poma, ordinador, semàfor
-No comptables designen elements que no es poden comptar. Aigua, pluja, vent, oli, sal -Individuals designen un únic element. Lletra, abella, plat
-Col·lectius designen un conjunt d’elements. Abecedari, eixam, vaixella
-Animats designen éssers vius. Gos, bomber, sargantana
-Inanimats designen objectes sense vida. Calaix, porta, mocador
La flexió del nom
El nom és una categoria variable formada per un lexema i dos morfemes flexius: gènere i nombre.
El gènere: masculí/femení
-Gènere natural: quan el nom designa una persona o un animal i, per tant, hi ha una diferenciació de sexe (mascle/femella): home/dona, lleó/lleona.
-Gènere arbitrari: quan el nom designa coses i idees abstractes: cotxe,sol, lluna, planeta, alegria, por...