La derivació

La derivació

Les paraules són formades per un lexema, que conté el significat bàsic del mot, i per morfemes, que són aquells grups de lletres que afegits al lexema donen un significat concret al mot i la seva categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, adverbi...). d’aquest procediment, en diem derivació.

Si els morfemes s’afegeixen davant del lexema s’anomenen prefixos i si es col·loquen al darrere del mot, sufixos.

Aquests són alguns dels sufixos més coneguts

Els morfemes també es poden col·locar enmig del mot, entre el lexema i un altre morfema. En aquest cas, s’anomenen infixos. 

De sufixos i de prefixos, també n’hi ha de cultes, que provenen directament del grec o del llatí. es fan servir sobretot per formar mots tècnics i científics. Exemples de derivats cultes són:

La narració

La narració

Quan expliquem una successió de fets ho fem seguint un ordre cronològic però a vegades en la literatura per mantenir la curiositat del lector, hem d’alterar-ne l'ordre, és a dir, anar endavant i enrere en el temps. tots els textos narratius comparteixen un seguit d’elements 

• Tema: en general, cada narració té un tema principal i, en alguns casos, en diferenciem d'altres de menys importants. per tant, quan ens pregunten sobre el tema d’un conte o d’una novel·la hauríem de poder respondre amb una paraula o idea
• Argument: està relacionat amb el tema, i són les situacions concretes dins de la trama dels personatges on s'han d'enfrontar en un lloc i en un moment concret. L’argument presenta una estructura: Plantejament, ens permet situar els ppersonatges i les seves circumstàncies en un lloc i temps determinat. Es comença a intuir el conflicte, nus, l'argument avança fins a conduir aquests personatges a un punt de conflcte que han de resoldre. Pot ser més o menys complex, i desenllaç, solució del conflicte o arribada a un punt de no retorn.
• Narrador : és la veu que ens guia per mitjà de l’argument de la narració, quan els personatges no parlen. aquest pot ser, o no, un personatge que apareix en el relat. El narrador pot narrar en tercera persona o en primera. El narrador en tercera persona veu anònima que pren distància d’allò que s’explica i pot ser omniscient: coneix tots els detalls sobre la vida dels personatges i de la història o objectiu: només fa a referència a les accions que es poden veure o sentir. No fa cap tipus de valoració subjectiva. Si el narrador narra en primera persona fa la veu d'un personatge que participa en els esdeveniments de la narració. Hi apareix en moltes reflexions personals i pot ser: protagonista: el personatge principal narra les seves vivències i com se sent quan les viu o un testimoni: explica quins moments ha hagut de viure al costat del protagonista del relat.
• L'espai i temps; tota acció narrativa se situa en un indret i en un moment determinat. L'espai pot ser extern on passen els edeveniments o intern que és el temps que passa des del començament de la història narrada fins al seu final.
• Els personatges: són els actors que viuen els moments que l’autor ha imaginat i escrit. Poden ser principals o secundaris. Si són principals, l'argument gira al seu voltant i els trets de personalitat estan molt ben definits, poden ser protagonistes o antagonistes. El protagonista és el personatge principal que ha de resoldre el conflicte. El podem definir amb adjectius positius. El antagonista és un oersonatge que té la funció de posar dificulñtats al protagonista. En la majoria de casos representa els valors i les qualitats contràries que el protagonista. En canvi si són secundaris no porten el pes de la narració. Sovint, queden desdibuixats, sobretot els que hi apareixen puntualment.

L’apostrofació

L’apostrofació 

L’apòstrof (‘) és un signe ortogràfic que serveix per indicar que hem suprimit una lletra. 

• Apostrofem l’article el quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac:
• Apostrofem l’article la quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac: 
• No s’apostrofen les paraules que començen per i, u, hi, hu que no siguin síl·laba tònica:
• Apostrofem la preposició de quan la paraula que la segueix comença per vocal o per hac: 
• Els articles personals en i na, s’apostrofen quan la paraula que el segueix comença per vocal o per hac: