Els sintagmes

                                                        Els sintagmes

• Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins de l’oració. 
• El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d’altres constituents. 
• Tipus: sintagma nominal (sn) Nucli: el nucli és un substantiu o un pronom. Exemple: Ella és la meva germana.
• Tipus: sintagma verbal (sv) Nucli: el nucli és un verb. Exemple: Els meus pares han anat al teatre. 
• Tipus: sintagma adjectival (sadj) Nucli: el nucli és un adjectiu qualificatiu. Exemple: El campanar era molt alt.
• Tipus:sintagma adverbial (sadv) Nucli: el nucli és un adverbi. Exemple: Va sortir ràpidament. Ahir va ploure.
• Tipus:sintagma preposicional (sprep) Nucli: està format per una preposició seguida d’un sn.Exemple: La carme treballa en aquest edifici. Per nadal mengem torrons.

Els signes de puntuació

Els signes de puntuació

La coma [,] pausa breu
Indica una pausa breu en el text. La fem servir: 

• Per separar els elements d’una enumeració o diverses paraules. 

         He anat al súper per comprar tomàquet, begudes, brou, magdalenes i galetes. 

• Per marcar un incís en una oració. 

        Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla. 

• Per indicar que ometem alguna paraula. 

         Heu comprat xiclets i nosaltres, llaminadures. 

• Per separar les circumstàncies d’una acció. 

        Quan sàpigues què vols, parlem-ne.

• En una datació, per separar el lloc i la data. 

        Vilassar de mar, 7 de desembre de 2014 

• Per separar el nom de la persona a qui ens adrecem: 

        Martí, acosta’t un moment. 

• Alerta! no escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions. 

         Els alumnes de la nostra classe, aniran a ripoll 
         Els alumnes de la nostra classe aniran a ripoll. 

El punt i coma [;] pausa mitjana 
Indica una pausa més llarga que la d’una coma i més curta que la d’un punt.
Aquest matís de vegades resulta subjectiu. El fem servir: 

• Per reflectir una relació de proximitat entre l’acció expressada en dues frases. 

        Al centre hi vénen molts alumnes durant el curs; a l’estiu quasi mai no hi ha ningú.

• En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements de l’enumeració.

         Vam passar per camprodon, on vam comprar embotit; per vilallonga, on vam visitar l’església; per setcases, on vam comprar mel; i finalment vam parar a Llanars

El punt [.] pausa total
Indica una pausa llarga en un text. Després de punt s’escriu majúscula. el fem servir:

• Per separar frases, idees o conceptes.

         La telefonia acabarà integrant-se al cos humà. les bicicletes elèctriques s’imposen. les coses canviaran molt en poc temps.

• Alerta! si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació,interrogació o punts suspensius), no hi escrivim punt.

         M’ha tocat la grossa?. 
         M’ha tocat la grossa?

Els dos punts [:]
Marquen l’inici d’una enumeració. els fem servir:

• Per marcar l’inici d’una explicació.

         Hi ha diversos tipus de categories: variables i invariables.

• Per indicar que comença una citació.

         Ala de corb va dir: «pare, jo voldria estudiar.»

Els punts suspensius [...]
Els punts suspensius sempre són tres. els fem servir:

• Per indicar que una enumeració podria ser més llarga:

         Han vingut de sort, de tremp, de lleida, de tortosa, de ponts...

• Per indicar que una frase està inacabada:

         Voldria que no em deixessis amb la paraula a la...

• Alerta! no escrivim punts suspensius després d’etc. l’abreviatura etc. ja expressa el mateix que els punts suspensius.

         Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams, etc...
         Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...

• Tampoc no es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i.

         Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf...
         Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf.

• Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final.

         Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares....
         Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...
L’interrogant (?)
Es el símbol que indica una pregunta directa. tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:

• Es preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. en casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps.

       ¿Vols dir que no fóra millor que abans d’anar a l’escola passessis per casa a agafar la bossa d’esport i la motxilla amb el berenar?

• Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.

         Heu tingut un accident?
         Heu tingut un accident ?????

• Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:

        Heu tingut un accident?!
        Heu tingut un accident!?

• El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. quan l’es til és indirecte, no es posa signe d’interrogació.

         Què he de fer?
         No sé pas què he de fer.

L’admiració (!)
Es el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...

         Visca!
         Ostres, que bé!

Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:

• En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.

         Que bèstia!
         Ajusteu aquesta porta, si us plau!

• En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.

         Quin fàstic!
         Quin fàstic!!!!

Cometes (altes “ ” o baixes « »)
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).

         La joana va entrar i va dir: «així no podem anar enlloc».
         No facis gens de cas de l’andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.
Parèntesis ( )
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. en la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.

         Els germans de la maria (en pere i en lluís) arribaran dissabte que ve.

• Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.

El guió (–)

• Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.

         Els germans de la maria –en pere i en lluís– arribaran dissabte que ve.

• Indica què diu cada persona en un diàleg.

      –Això que et vaig a dir és molt important.
      –T’escolto.

• Separa el diàleg del que diu el narrador.

       –Cantarem fins que surtis a la finestra
       –Fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la clara.

Què és la literatura?

Literatura : Què és la literatura?

- Literatura: És l'art de crear textos amb intenció artística 

- Gèneres: Hi ha tres gèneres literaris 

  * Narrativa 

     - Textos escrits en prosa 

     - Narrador que explica la història 

     - És narra en tercera persona o en primera i passat 
     - Rondalla, conte o novel.la 

  * Poesía 

     - Textos escrits en vers i en present 

     - Reflexions intimes de l'autor

     - Poema culte, popular i experimental 

  *Teatre

     - Textos dialogats 

     - Veu dels personatges

     - No hi ha narrador

     - Els personatges parlen en present

     - Comèdia, drama i tragèdia

- Aspectes literaris
     - Personatges: principal o protagonista, antagonista (enfrontat al protagonista) i secundari

     - Ambientació: temps històric o època, temps que passa entre l'inici i el final del text i espai on passa l'acció

     - Estructura: plantejament, nus i desenllaç
     - Forma:rondalla, conte o novel.la, poema culte, popular i experimenta i comèdia, drama, tragèdia, melodrama, esquetx i titelles

Categories gramaticals

Categories gramaticals

Nom: Anomena o designa una entitat, una persona, un animal o cosa. Ex: La recepta d'aquest plat té un ingredient secret.
Determinant: Actualitza el nom, l'acompanya (normalment al davant) per identificar-lo, per representar-lo o per situar-lo. Ex: Els vagons de mercaderies són lletjos.
Pronom: Substitueix el nom. Es refereix a un nom sense dir-lo pròpiament. Ex: Ells vindran demà passat.
Adjectiu: Caracteritza el nom, n'indica les característiques. Ex: La cursa atlètica va ser extraordinària.
Verb: Expressa una acció, procés o esdeveniment. Ex: Amb una mica de sort pesacarem sardines.
Preposició: Relaciona paraules. Ex: Prendré un batut de cacau amb nata.
Conjunció: Relaciona paraules o oracions. Ex: Vaig ensopegar i vaig caure de cul.
Adverbi: Caracteritza les circumstàncies en les quals es desenvolupa una acció: el temps, el lloc, la manera, la quantitat... Ex: Avui marxem precipitadament.
Interjecció: Expressa una emoció. Ex: Visca! Eureka! Som-hi!

Categories variables: nom, determinant, pronom, adjectiu i verb.
Categories invariables: adverbi, preposició, conjunció i interjecció